Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques. Treballà a l’École des Hautes Études (1906-33), com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música. Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí (1917-32) la Societat Francesa de Musicologia. El 1919 succeí a A. Lavignac com a editor de l'Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire. La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti: études d’histoire et d’esthétique (París, 1922), fruit de vint anys de recerca dedicada a tots els aspectes que envolten l’aprenentatge, la interpretació i l’evolució d’aquest instrument en la història de la música francesa.