Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París. Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII. Fou membre fundador de la Societat Mozart (1901), de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma. Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg. Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de W.A. Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació cronològica sense precedents del catàleg d’aquest compositor. També estudià la influència de Mozart en els seus successors, especialment L. van Beethoven i F. Schubert.