Estudià a Viena amb F. Schreker i A. Schönberg (1914-18). La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana; a més, dirigí la Societat Coral Slavec. Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat. La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A. Berg. Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano (1921), el Rèquiem per a cor masculí (1922), la Suite per a orquestra (1927) o l’òpera Crne maske ('Màscares negres', 1929). Altres obres per a cor destacades són Vecerni zvon ('Campana del vespre', 1912) i Poljski nageljni ('Roselles al camp', 1923).