Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J. Marx (1927-30) i a Praga amb R. Karel i J. Suk (composició). També feu estudis de direcció d’orquestra amb N. Malko (1930-32), gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934. Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor (1934-39), i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana (1947-50). Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana. El seu estil, entre neoromàntic i lleugerament nacionalista, té una força descriptiva i colorista de notable penetració. De la seva producció destaquen l’òpera Ekvinokcij ('Equinocci', 1946), el ballet En els boscos (1953), la Suite (1946) i els poemes simfònics, dels quals els més coneguts són Bela Krajina ('Paisatge blanc') i Davnina. Obtingué una certa fama amb la cantata Balada Petrice Kerempuha (1946).