Realitzà estudis com a clarinetista però el 1936, després de guanyar un concurs de cant a Viena, reorientà la seva carrera cap a l’art vocal. El 1937 debutà a Colorno i més tard cantà en diferents teatres d’Itàlia i els Països Baixos. El 1946 actuà al Teatro alla Scala de Milà. Al llarg de la seva carrera visità diversos teatres d’Itàlia, França, el Regne Unit i l’Amèrica del Sud. Posseí una veu potent i ben timbrada i un temperament més extravertit que no pas refinat. Obtingué un gran èxit al Gran Teatre del Liceu, on debutà el 1949 amb el paper de Fernando de La favorite, i fou un dels ídols de l’òpera barcelonina durant els anys cinquanta. Actuà sovint en aquest teatre, fins al desembre del 1959, en títols com ara La bohème, I Puritani, Aïda, Don Carlos, Mefistofele, La Gioconda, Tosca, Andrea Chénier oGuillaume Tell.