Martí Ferrandiç

Martí Ferrandis, Martí Ferrandiz
(Toledo ?, segle XI? — Toledo ?, segle XIV ?)

"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella. És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià. Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa (...) dels dits òrguens [serà] de bona e bela e secha fusta, ab abratge pla (...)", "farà les manxes ab bones postz (...) e de bons cuyrs de cervo adobats", que "les claviles (...) totes de fust de box e de gingoler bones, e ben fermes (...)", "prometrà ab sagrament que ell farà la dita obra bona e sonora e ferma e estable de tot son saber e poder (...)", etc. Aquest contracte constitueix, en definitiva, un element de cabdal importància en la història universal dels orgues.