L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití. Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència. L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor. Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard. No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral. Les seves habilitats musicals foren lloades pels seus contemporanis, que el compararen amb Francisco de Peñalosa. De la seva producció tan sols es coneixen cinc motets a quatre veus.