Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal. Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella. En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma. Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians. Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València (1483-85), Barcelona (1492) i Tortosa (1497-99) i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar (1514). Gaudí de diverses prebendes eclesiàstiques: un benefici a l’església de Sant Vicent de València (1487), el priorat de Sant Esteve de Bellcaire (1497) i l’abadiat de Sant Salvador de Breda (1514). S’han conservat dues composicions polifòniques seves: l’himne Conditor alme siderum, en el Cançoner Musical de Segòvia, i una obra sense text, a quatre veus, en el Manuscrit 5 de la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona.