Establerta a Chicago des del 1880, hi estudià violí i piano. De seguida es lliurà a l’estudi del cant, que amplià a París, on el 1900 debutà amb una aplaudida Louise (G. Charpentier) a l’Òpera Còmica. Un any després cantà La Traviata i Manon, i el 1902 fou la primera Mélisande de Pelléas et Mélisande de C. Debussy. Entre el 1902 i el 1905 fou reclamada per diversos teatres europeus, especialment de Londres i Montecarlo. De retorn als Estats Units, del 1907 al 1910 hi cantà amb un gran èxit de públic, especialment a Nova York, on el 1909 interpretà Salome al Manhattan Theater. El 1910 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Chicago, que acabà dirigint durant els anys 1919 i 1920. Estrenà obres d’autors contemporanis com C. Debussy, A. Honegger (Judith, 1927) i F. Alfano (Resurrecció, 1930). A partir del 1931 es retirà de l’òpera per centrar-se en els recitals, i des del 1935 es dedicà a la docència al College of Music de Chicago.