Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII. Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants (sobretot a la de Florència) i a la cort de França. El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson (1572-1637), seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley; la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment. Els textos no tenien gaire importància: el més brillant era l’evolució dels dansarins disfressats i amb màscares (fet que donà nom a l’espectacle). Durant la república d’Oliver Cromwell (1648-60) fou prohibida l’execució pública de tota obra musical, i el masque entrà en crisi, però, malgrat tot, sir William Davenant aconseguí que s’estrenés el seu The Siege of Rhodes (1656, amb text propi i amb música de Matthew Locke i d’altres, avui gairebé totalment perduda), encara que ell i els seus contemporanis el consideraren la primera veritable òpera anglesa. Alguns anys més tard, els compositors John Blow (1649-1708) i sobretot Henry Purcell (1659-1695) acabaren evolucionant cap a la veritable òpera anglesa, però el terme masque es pot aplicar perfectament a alguns dels actes de les seves semiòperes, com The Fairy Queen (1692). El terme encara fou utilitzat per alguns autors anglesos posteriors i per Händel, que qualificà amb aquest nom la seva quasiòpera Acis and Galatea (1718), amb text de John Gay.
m
Música