Condeixeble de J. Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636. El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera. Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid. Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa. Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre. També guanyà fama com a compositor. Col·laborador de J. Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel López. Malauradament, les obres de Valdovín no s’han conservat.