Matteo da Perugia

Matheus de Perusio
(Perusa, Úmbria ?, ? — ?, ~ 1418)

Compositor italià.

Vida

Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista. El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia. Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència. A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII. L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416. A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet (Ave sancta mundi salus) i de dues ballate italianes (Gia da rete d’amor i Sera quel zorno may), la resta de les seves obres són en francès. Es tracta de quatre ballades, deu rondeaux, set virelais i un cànon (Andray soulet), que, com la resta de les seves composicions, tan sols transmet el manuscrit Modena A (Biblioteca estense, Ms å.M.5.24), el primer fascicle del qual conté altres obres que se li podrien atribuir. També compongué diversos contratenors per a obres de G. de Machaut, Bartolino da Padova, Grenon, J. Ciconia, Fontaine i d’altres, alguns en el Modena A, i altres en un manuscrit fragmentari de l’Archivio di Stato de Parma. Matteo és un dels compositors que dugueren l'ars subtilior al seu punt culminant al nord d’Itàlia, malgrat que en alguns dels seus rondeaux s’aprecien ja les innovacions pròpies de l’estil del principi del segle XV: seccions instrumentals a l’inici i al final de les frases, textura que tendeix a l’homofonia, ritmes simples i reducció del nombre de melismes. Entre les seves ballades destaquen Le greygnour bien, per la longitud del text, i Se je me plaing, que conté dues citacions a dues ballades de Machaut (Nrs, 15 i 23).

Obra
Música vocal profana

4 ballades a 3 v. (Le grant desir, Le greygnour bien, Pres du soloil, Se je me plaing); 7 virelais a 3 v. (Belle sans per, Dame que j’aym, Dame souverayne, Helas avril, Helas que feray, Ne me chaut,Puisque je sui); 10 rondeaux (A qui fortune, 3 v.; Dame d’honour, 3 v.; Helas merci, 2 v.; Jusques a tant, 3 v.; Par vous m’estuet, 3 v.; Plus liés des liés, 2 v.; Pour bel acueil, 3 v.; Pour Dieu vous pri, 3 v.; Se pour loyaulment servir, 3 v.; Trover ne puis, 3 v.); 1 cànon (Andray soulet, 3 v.); 2 ballate a 3 v. (Gia da rete d’amor, Sera quel zorno may); 2 obres dubtoses (1 virelai, 1 ballade)

Música vocal religiosa

Ave sancta mundi salus/Ave sancta mundi salus/Agnus dey qui tollis, motet; 5 glòries; 5 obres dubtoses (1 motet, 2 credos i 2 glòries)

Bibliografia
  1. Apel, W.: French secular Compositions of the 14th century, "Corpus Mensurabilis Musicae, LIII/1", American Institute of Musicology, 1970
  2. Fano, F.: La cappella musicale del duomo di Milano I. Le origini e il primo maestro di cappella: Mattheo da Perugia, dins Instituzioni e monumenti dell’arte musicale italiana I, Milà 1957