Instal·lat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor. El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton. Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París (1966), on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch. Gounod, G. Verdi, G. Donizetti i Ch. Bizet. La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle (1968), Nova York (a partir del 1971)-, a Itàlia -Nàpols (1989)- i a l’Estat espanyol. Es presentà en diverses ocasions al Gran Teatre del Liceu, on actuà per primer cop el 1979, en La forza del destino. Aparegué a Barcelona per darrera vegada la temporada 1987-88 interpretant el paper de Barnaba de La Gioconda.