Estudià al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de Nàpols i el 1756 estrenà la seva primera òpera (Le deluse accortezze) a Roma, ciutat on visqué fins el 1763. Es traslladà a Londres, on desenvolupà una intensa activitat com a compositor d’òpera i música instrumental i organitzador de concerts, i també ocupà el càrrec de director del King’s Theatre la temporada 1775-76. Conegué J.Ch. Bach, de qui fou mestre i col·laborador. Encara que M. Vento experimentà un notable èxit de públic per les seves òperes, a Anglaterra foren molt valorades les seves lessons (sonates per a clavicèmbal amb acompanyament de violí o flauta), obres en què destaquen unes melodies de clara derivació operística i el virtuosisme del teclat, que anticipa aspectes de la tècnica del pianoforte. A part de les sonates (reunides en deu llibres publicats entre el 1765 i el 1776) i de les òperes (entre les quals destaquen Demofoonte, 1765, i Il bacio, 1776), Vento compongué també diversos pasticcii i cantates.