Vida
Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música. Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A. Casella. El 1947 s’instal·là definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts, i es dedicà a l’estudi de la música africana, del cante jondo i de la música europea medieval. Gran admirador de M. de Falla i de C. Debussy, reconegué una forta influència d’aquests compositors sobre la seva obra. Ohana adoptà un llenguatge musical allunyat del serialisme dominant en els cercles musicals del moment. Aquesta barreja de referents tradicionals i d’esperit innovador és palesa en tot el seu catàleg. La seva música abraçà tot tipus de gèneres: òpera, ballet, música orquestral, de cambra, instrumental i vocal.
Obra
Òpera
Autodafé (1972); La Célestine (1982-86)
Orquestra
3 Graphiques, concert guit. (1950-57); Synaxis, 2 pno., 4 perc., orq. (1965-66); Chiffres de Clavecin, clvd., orq. cambra (1967-68); Silenciaire, perc., instr. de c. (1969); T’hârân-Ngô (1973-74); Anneau de Tamarit, vlc., orq. (1976); Livres des Prodiges (1978-79); Crypt, instr. de c. (1980); Concert per a piano (1980-81)
Cambra
5 Séquences, qt. c. (1963); Neumes, ob., pno. (1965); Signes, fl., 2 llaüts, pno., 4 perc. (1965); Syrtes, vlc., pno. (1970); Noctuaire, vlc., pno. (1975); Satyre, 2 fl. (1976); Wamba, carilló (1980); Kypris, ob., vla., cb., pno. (1985)
Solo
Sonatine monodique, pno. (1945); Études chorégraphiques, perc. (1955); Tiento, guit. (1955); Carillons, clvd. (1960); 4 Improvisations, fl. (1961); Si le jour paraît, guit. 10 cordes (1963-64); Préludes, pno. (1972-73); Sarc, ob. (1973); 2 Pièces, clvd. (1982); 12 Études d’Interprétation, 2 vol., pno. (1982-85); Cadran lunaire, guit. 10 cordes (1985)
Música vocal
Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, oratori, Bar., narrador, veus fem., conjunt instr. (1950); Récit de l’an zéro, oratori, T., B., v. infantils, narrador, cor, orq. (1958-59); Tombeau de Claude Debussy, S., lira, pno., orq. cambra (1962); Syllabaire pour Phèdre, S., MS., 3 narradors, cor, conjunt instr. (1967); Cris, 12 v. (1968); Sybille, v. solista, perc. (1968); Office des Oracles, cantata escènica (1974); Lys de madrigaux, cor fem., conjunt instr. (1975-76); Missa, S., MS., cor, conjunt instr. (1977); Contes de l’honorable Fleur, S., 9 instr. (1978); Dies Solis, 4 cors, 2 org. (1981)