Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià (1814-15) i després ingressà a l’empresa paterna. Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci. Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com W.A. Mozart, G. Meyerbeer, F. Halévy, A. Adam o G. Donizetti. També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de C.M. von Weber, J.N. Hummel i I. Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L. van Beethoven. Cap al final dels anys vint i el principi dels trenta publicà algunes de les obres primerenques de F. Mendelssohn, F. Liszt, F. Chopin i H. Berlioz. A més de les edicions de música, Schlesinger creà una publicació setmanal, la "Gazette musicale de Paris", que veié la llum el 1834. Hi col·laboraren personalitats tan il·lustres com H. Berlioz, R. Wagner, F. Liszt o R. Schumann. El 1835 es fusionà amb la "Revue musicale" de F.J. Fétis i prengué el nom de "Revue et gazette musicale", publicació que sobrevisqué fins l’any 1880. El 1846 Maurice Schlesinger vengué l’empresa a L. Brandus i es retirà a Baden-Baden.