Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare. Fou alumne de T.É. Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola. El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949. El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París. Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche. Col·laborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P. de Sarasate, P. Casals, J. Thibaud, M. Long, P. Fournier i E. Ysaÿe. Compositors com C. Debussy, D. Milhaud, C. Saint-Saëns o G. Fauré li dedicaren obres per a viola. Ell mateix és autor d’algunes peces per a aquest instrument. A París se celebra un concurs internacional per a intèrprets de viola que porta el seu nom.