El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell. El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí. Se’n conserven un llibre de misses (1773) i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa.