Estudià composició amb S. Jadassohn i musicologia a les universitats de Leipzig -com a deixeble de H. Kretzschmar i H. Riemann- i Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1917. Fou bibliotecari assistent a la Biblioteca Reial de Berlín -actual Deutsche Staatsbibliothek- del 1907 al 1914 i professor a l’Institut de Música Religiosa de Berlín (des del 1913) i a les universitats de Breslau (des del 1915) i Halle (des del 1928). Així mateix, fou coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" (1918-27), de les Publicacions de Händel de la Ciutat de Halle (des del 1955) i de les sèries Musikgeschichte in Bildern ('Història il·lustrada de la música', des del 1961). Centrà la seva investigació en el període comprès entre el final del segle XVI i la meitat del XVIII. Contribuí decisivament a la recerca sobre la figura de J.S. Bach.