Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi. Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud. Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886. El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren. P. Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques (1890) i Iolanta (1892). A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments. Es retirà dels escenaris el 1923, i el 1930 deixà Rússia per anar a viure definitivament a París, on es dedicà a l’ensenyament. El seu repertori inclogué els papers principals de les òperes de P. Cajkovskij, Ch.F. Gounod, G. Verdi, R. Wagner i G. Puccini.