Vida
Fou fill del músic Jacint Juncà. La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi. El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà. Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València (1793) i Granada (1796). La major part de la seva obra es conserva a la seu de Tarragona. Compongué abundant música litúrgica -motets, responsoris, lamentacions- i música religiosa en romanç -villancets, càntics, goigs, rosaris-. Així mateix, escriví un tractat de teoria de la música anomenat La melopea desconocida. En la seva obra litúrgica el contigut del text queda emfatitzat mitjançant la música. Els villancets, que pertanyen a la música religiosa en romanç, es poden dividir en dos grups diferenciats estèticament i estilísticament. Un grup segueix l’antiga tradició del mòdul formal refrany-estrofa. En l’altre grup es veu la clara transformació del villancet tradicional vers el villancet-cantata, amb els elements propis d’un gènere i l’altre i amb trets estilístics que viren ja vers el Classicisme.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Rusiñol i Pautas, Maria del Carme: Els villancets de Melcior Juncà: contribució al seu estudi a la música catalana del segle XVIII
- Fa i Echevarria, Mayra: Melcior Juncà (1757-1824): biografia i música litúrgica