Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra (amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte), el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus. En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les figures i fórmules melòdiques d’ús general, la presència de les quals Wagner arribà a criticar fins i tot en la música de Mozart.
f
Música