Meredith Monk

(Lima, 20 de novembre de 1942)

Compositora i cantant nord-americana.

Es formà a Nova York i Yonkers ciutat on es graduà en arts escèniques al Sarah Lawrence College el 1964. S’interessà pel cant, el cinema i la coreografia i la direcció teatrals i fundà la seva pròpia companyia The House, el 1968, amb la qual integrà les quatre arts. La seva primera obra de teatre, Julia, s’estrenà al Museu Guggenheim de Nova York el 1969. Entre la seva producció teatral destaca Quarry, estrenada el 1976.

A la dècada dels anys setanta esdevingué un dels membres més destacades de l’avantguarda del downtown. Creà una tècnica vocal que incloïa notes extremes, crits i sons, com si cantés música d’una cultura ètnica inventada per ella, estil que ha passat a denominar-se com tècnica vocal ampliada. Al piano combinà estructures minimalistes i temes populars amb altres materials provinents dels cants d’ocells.

El 1975 obtingué el primer premi de música per a teatre a la Biennal de Venècia per la seva obra Education of the Girlchild.

El 1978 fundà el Meredith Monk Vocal Ensemble, i emprengué una gira pels EUA i Europa. L’any 1991 la Houston Grand Opera li encarregà la composició de l’òpera Atlas.

A partir de laa dècada dels 2000 amplià el seu catàleg amb obres per a orquestra, conjunts de cambra i solistes, i teatre musical. Rebé, també, encàrrecs d’institucions com la San Francisco Symphony i el Carnegie Hall. Entre d’altres destaquen Possible Sky (2003), Night (2005), Songs of Ascension (2008), Weave for Two Voices (2010), Realm Variations (2012), On Behalf of Nature (2013) i Cellular Songs (2018). També ha compost bandfes sonores per a films i sèries de televisió, com The Big Lebowski (1998), dels germans Coen, o Nouvelle Vague (1990) de Jean-Luc Godard, entre d’altres.

a estat guardonada amb la beca MacArthur (1995), la Medalla Nacional de les Arts dels Estats Units (2015), el premi Dorothy and Lillian Gish (2017) i ha estat nomenada membre de l’American Academy of Arts and Letters (2019).