mestre de cant

m

Música

Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.

Era proveït per contracte i retribuït. En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral (com en el cas de J. Brudieu), unint així a les seves funcions les del mestre de capella. A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats (a Ciutat de Mallorca almenys el 1545) eren exercides pel mestre d’escoles. El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX.