metal·lòfon

m
Música

Metal·lòfon

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de percussió de so determinat.

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques. Consisteix en un conjunt de barres o plaques metàl·liques afinades i ordenades en una o més fileres, sovint col·locades horitzontalment, en suspensió sobre una estructura i en una posició semblant als teclats. El so és produït en posar en vibració aquestes làmines metàl·liques percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, les característiques i el nombre de les quals permeten alterar notablement la durada i el timbre dels sons generats i fer-lo servir com a instrument melòdic o bé harmònic. Les plaques metàl·liques sonores, procedents de Turquia, sembla que ja eren conegudes i usades a la Xina al segle VII. A Indonèsia, els metal·lòfons, amb els gongs, gongs afinats i tambors, encara avui són elements constituents de l’orquestra gamelan. Són metal·lòfons alguns dels instruments de percussió utilitzats en el món occidental, als quals hom ha incorporat ressonadors, apagadors o mecanismes per a accionar-los amb un teclat. Els més coneguts són la celesta, el glockenspiel i el vibràfon. En la seva forma més senzilla són usats com a instrument escolar, especialment en el mètode inspirat per Carl Orff.