Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K. Sikorski. Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N. Boulanger. A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger (1945 i 1946). El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos. La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I. Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic. Tot i les dues simfonies concertants (1947 i 1956) i les dues obres que li valgueren el Grand Prix del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica -Serenade (1939) i el Concerto giocoso (1957)-, Spisak es trobà més còmode en obres de menor format, especialment de cambra i vocals. D’aquest darrer gènere cal esmentar la cantata Pedrek Wyrzutek, del 1962.