Vida
El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau. Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues. El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excel·lentment que fou designat "simfonista del petit cor". Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin. El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable. Tot i que Montéclair no fou un compositor prolífic, cultivà tots els gèneres musicals, excepte la música per a tecla, molt en voga a la França del començament del segle XVIII. Fou un dels compositors més versàtils de la generació que va des de la mort de J.B. Lully fins a J.Ph. Rameau. Juntament amb A. Campra, Montéclair exercí molta influència sobre la música escènica de Rameau. Les obres per a l’escena de Montéclair mostren una sensibilitat especial pel que fa a la funció dramàtica del timbre orquestral, com es pot observar en la seva opéra-balletLes festes de l’été (1716). En les seves vint cantates franceses i en les quatre italianes, recollides en tres volums, s’aprecia la influència de l’òpera, amb una gran varietat de modes, tons, textures i ritmes. Com a teòric, és menys sistemàtic i abstracte que Rameau, amb el qual mantingué algunes polèmiques. El seu Méthode facile pour apprendre à jouer du violon (1711) és el primer tractat francès de violí i els Principes de musique (1736) constitueixen una font important per a l’estudi de l’ornamentació vocal a la música francesa del principi del segle XVIII.
Obra
Música escènica
Les festes de l’été, opéra-ballet (1716); Jephté, tragédie lyrique (1732)
Música vocal religiosa
Diligam Te, 2 S. (publ. 1736); In choris, 2 S. (publ. 1736); Credidi propter, 2 cors (publ. 1736); O sacrum convivium, 2 S., b.c.; Properate huc, o populi, 2 S., B, cor, b.c.; nombroses obres perdudes (diversos motets a 16 v. i cànons a 8 v., 1 missa de rèquiem)
Música vocal profana
Cantates (premier livre), 1 v., acomp. instr. (publ. ~1709); Cantates (second livre), 1-2 v., acomp. instr. (publ. ~1716); Cantates (troisième livre), 1-2 v., acomp. instr. (publ. 1728); nombrosos airs publicats en diversos llibres (Nouvelles poésies morales sur les plus beaux airs de la musique françoise et italienne, 1737; Nouvelles poésies spirituelles et morales sur les plus beaux airs de la musique françoise et italienne, 1730-37; Les parodies du nouveau théâtre italien, publ. 1731-38; Les parodies nouvelles et les vaudevilles inconnus, 1731-36; Recueil de pièces, petits airs, brunettes, menuets... pour les flûtes traversières, violons, pardessus de viole, ~1755; Second recueil des nouvelles poésies spirituelles et morales, 1731; Le tribut de la toilette. Mélanges lyriques, ~1744)
Música instrumental
Sérénade ou concert divisez en 3 suites, violins, flautes i oboès (1697); Concerts, 2 fl. (s.d.); Concerts, fl., b.c. (s.d.); Brunètes anciènes et modernes, fl./vl. (s.d.); diverses obres perdudes