Tomàs Micieres (Villaescusa de Ecla, Palència 1624 - Madrid 1667) fou mestre de capella i compositor. Es formà amb Cristóbal de Isla, mestre de la catedral de Palència, a la capella de música de la qual Micieres ingressà com a nen cantor. Ocupà diversos càrrecs musicals: mestre de capella de la catedral de Lleó (1646-50), de Toledo (1650-62) i del convent de Las Descalzas Reales de Madrid (1662-67). Bona part de la seva obra anà a parar a Salamanca, i esdevé difícil diferenciar-la de la del seu fill Tomás Micieres "el menor" o "el joven" (Toledo 1655 - Salamanca 1718). Aquest, en ser sacerdot el seu pare, fou declarat com a nascut de pares ocults. La seva primera formació musical s’esdevingué sota la tutela paterna, si bé no es descarta que, amb el trasllat de la família a Madrid, l’hagués poguda continuar amb Carlos Patiño i Cristóbal Galán. El 1680 consta que era mestre de capella de la col·legiata d’El Castellar de San Esteban del Puerto (Jaén); el 1692 obtingué el mateix càrrec a la seu de Saragossa, i el 1694 aconseguí ser nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca. El 1700 accedí a la càtedra de música de la universitat d’aquesta ciutat. Hi ha nombroses obres d’aquests compositors en diversos arxius de la Península Ibèrica, i l’atribució concreta de les obres esdevé sovint molt difícil.