L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères (1961) i posteriorment en obres com Requiem (1963/65) o Lontano (1967), també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W. Lutoslawski o C. Halffter. D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques (que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères) a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es caracteritza pel seu estatisme.
f
Música