Estudià a Buenos Aires amb O. Castronuovo, E. Leuchter i C. de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París. A la capital francesa fou alumne de N. Boulanger, V. Perlemuter, M. Long i Y. Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional.
La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i col·lectius menys afavorits. Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de J.S. Bach o L. van Beethoven combinades amb músiques populars de l’Amèrica llatina. Les seves conviccions polítiques li comportaren un enfrontament directe amb el règim militar argentí, per la qual cosa fou empresonat i torturat. Després de tres anys de captiveri, el 1980 fou alliberat gràcies a les gestions fetes per músics prestigiosos, com N. Boulanger o Y. Menuhin, les Nacions Unides, el Vaticà i diverses associacions defensores dels drets humans. D’aquesta experiència nasqué Musique pour l’Espérance, organització no governamental fundada per Estrella l’any 1982 amb la voluntat de posar la música al servei de la humanitat. Aquesta associació ha fet arribar la música a regions desfavorides d’arreu del món i ha permès la formació musical de molts infants.
És doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de Lovaina, la Universitat Charles de Gaulle, la Universitat Nacional de Tucumán i la Universitat Nacional de Catamarca.