Compongué una música estèticament conservadora i destinada als serveis litúrgics. Mostrà, a més, un gran interès per l’ensenyament musical, cosa que el portà a publicar la Teoría del solfeo (1907) i el Tratado de música para escuelas normales (1911). També dedicà part del seu temps a l’estudi de la música popular aragonesa i escriví Colección de cantos populares de la provincia de Teruel (1928) i La jota, origen, forma musical y ejecución (1934), dos estudis que encara són un referent molt important entre els estudiosos del folklore aragonès.