El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació. Autor teatral prolífic i d’èxit, col·laborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps. La primera col·laboració donà com a resultat Un sarao y una soiré, amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina (1871). D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero (Los sobrinos del capitán Grant, 1877), Ruperto Chapí (La tempestad, 1882; La bruja, 1887; El rey que rabió, 1891), Federico Chueca (El chaleco blanco, 1890; Agua, azucarillos y aguardiente, 1897) i Amadeu Vives (Pepe Botella, 1908).