Vida
Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K. Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena. El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix. Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions. La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia. Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les alteracions cromàtiques i una singular riquesa harmònica. Fins i tot es deixà seduir per les fórmules estilístiques wagnerianes, com es pot veure en l’òpera Álmos (1862), no representada en vida seva. Més sort tingué l’òpera Szép Ilonka ('La bella Helena', estrenada a Pest el 1861). També foren famoses algunes de les seves cantates, com ara Dalra Magyar! ('Canta Hongria!', 1869). Així mateix destaquen les dues simfonies (1842-44 i 1856) i un bon nombre de peces corals i religioses, a part d’una notable aportació a la música de cambra, amb peces com Grand Nocturne trio per a piano (1845), i al gènere del lied, amb cançons sobre textos de H. Heine, J. Lenau o S. Petöfi. En l’àmbit europeu, és considerat, al costat de Liszt o Erkel, un dels màxims representants del Romanticisme hongarès, i allunyat dels models italianitzants, cosa que el caracteritza de forma evident.
Obra
Òpera
Szép Ilonka ('La bella Helena', 1861); Álmos (1862)
Música instrumental
2 simfonies (re M, 1842-44; la m, 1856); Concert per a piano i orquestra, mi m (1844); Gyászhangok Széchenyi István halálára, orq. ('Música de funeral per a Széchenyi', 1860); 6 qt. c. (a 1866); Sextet, 2 vl., 2 vla., 2 vlc. (1844); Grand Nocturne, trio per a pno. (1845); prop de 15 obres per a pno. (entre les quals: Magyar gyermekvilág, ’Món infantil hongarès', 1859; Magyar zeneköltemény, ’Poema musical hongarès', 1860; Az eg#yX; szerelem hármas szine, pno. 4 mans, ’Tres colors de l’amor ardent', 1864); nombrosos arranjaments per a pno. d’obres d’altres compositors (entre els quals l’arranjament per a pno. a 4 mans de les 9 simfonies de Beethoven)
Música vocal religiosa
5 misses (1840-66); Jubilate Deo (1843); l’ofertori i el gradual per a la Missa solemnisde Liszt (1856);Libera me (1870)
Música vocal profana
3 cantates, 16 altres obres corals (entre les quals: Tavaszi dal, ’Cançó de primavera', 1863; A pacsirta, ’L’acudit', 1865; Szellemvilag, ’Món dels esperits', 1865; Dalárok kerénecke, ’Una cançó per a ser cantada', 1866), 15 cançons (entre les quals: A szerelem, a szerelem, ’Amor, amor', 1860; Boldogság emléke, ’Record de felicitat', 1870)