Estudià composició amb A. L’adov i N. Rimskij-Korsakov al Conservatori de Música de Sant Petersburg, d’on fou expulsat el 1905 per la seva participació en una vaga estudiantil i readmès un any més tard. El 1911 viatjà per Europa i visità Berlín, Leipzig i París. Altra vegada a Rússia, participà (1912-13) en l’estudi de teatre que l’actor i director teatral V.E. Meyerhold dirigia a Sant Petersburg, tot escrivint partitures per a diverses tragèdies gregues i música per a acompanyar lectures poètiques. A partir del 1923 s’instal·là a Krasnodar, llavors Jekaterinodar, on impartí classes de música; paral·lelament, collaborà en la creació del Conservatori de Rostov, del qual arribà a ser director. Ensenyà als conservatoris de Moscou (1925-36) i Leningrad (1935-44) i entre el 1944 i el 1951 es feu càrrec de la direcció de l’Institut Estatal Gnesin per a l’Educació Musical de Moscou. Destacat musicòleg, crític i pedagog, la seva obra primerenca està estilísticament lligada al moviment estètic del simbolisme, sobretot les seves cançons. A partir de la segona dècada del segle XX, però, els seus interessos s’inclinaren cap a la música dels diferents pobles de l’URSS, sobretot els jueus. Fou un dels primers músics que utilitzaren la Revolució Russa com a tema en les seves obres, que també és present en el monument simfònic 1905-1917 (1925), per a cor i orquestra. De la seva obra de cambra destaca la Sonata fantasia, per a quartet de pianos (1945). Publicà el llibre Reflexions i records sobre N. Rimskij-Korsakov (Moscou, 1956).