Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de N.A. Rimskij-Korsakov (1875-82). El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera. Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia. A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí. Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de P.I. Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou. El 1928 es feu càrrec de l’Orquestra de Ràdio Moscou. Tot i que només és conegut per la suite simfònica Esbossos del Caucas (1894), la seva obra és prou significativa i abraça tots els gèneres. Proper a l’òrbita del Grup dels Cinc, hi aportà el gust per la música folklòrica del Caucas i d’altres nacionalitats, com ara la turca, l’escandinava o la ibèrica (té una Suite catalana, 1934). També són dignes de menció la Simfonia, op. 46 (1908), i la suiteA les estepes del Turkmenistan (1935). Fou ell qui completà l’òpera de M.P. Musorgskij Les noces.