Estudià composició a Zagreb, on es diplomà (1952), i més tard a París amb Olivier Messiaen i a Friburg amb Wolfgang Fortner. Participà en els cursos de Darmstadt. El 1960 fundà la Biennal de Nova Música de Zagreb, que després presidí. Del 1970 al 1972 impartí classes de composició al Conservatori de Düsseldorf, i del 1973 al 1989, a l’Escola Superior de Música de Stuttgart. La seva vasta producció sembla eclèctica, però, segons Kelemen, es tracta de “fenòmens musicals primordials (arquetips) que reapareixen sempre sota diversos embolcalls”, amb un gran domini de les estructures polifòniques i una constant renovació del llenguatge musical. El seu ideari es manifesta en temes com ara Drammatico-Requiem für Sarajevo (1993) o les òperes Der Belagerungszustand (‘Estat de setge’, de Camus, 1970) i Apocalyptica (1979). De la seva obra orquestral destaquen Sub rosa (1965), Infinity (1979), Gran jeu classique (1982) i Archetypon II, für Anton (1996). També escriví força música de cambra, com el Nonet del 1993.