Format a l’Escola Sèrbia de Novi Sad, estudià després a l’Escola de Música de Belgrad (1904-07), on fou alumne de S. Mokranjac. Posteriorment amplià els estudis amb F. Klose i F. Mottl, a Munic, i amb Z. Nejedlý, a Praga. De nou a Belgrad, fundà el Collegium Musicum, que dirigí fins el 1940. Impartí classes de musicologia a la universitat (1925-39), i exercí de director de cor i d’orquestra i de crític musical. Fou professor de l’Acadèmia Musical des del 1941 fins a la seva mort. Molt interessat per la música popular i pels nous fenòmens que es produïen en la música europea, exhibí un estil detallista i refinat. Mestre de les formes petites i les cançons, d’entre la seva producció cal destacar l’obertura Danilo i Simonida (1913) i la Suite intima per a cordes (1937) i, de la seva obra pianística, Kamenje I-II ('Les pedres') i la Suite de Kosovo. Pel que fa a l’obra vocal, és notable el cicle Haikai.