En el moment de la seva aparició, unida a la de l'ars nova, era el menor dels valors musicals en ús, si bé en teoria podia dividir-se en tres o dues semiminimae. Se la representa mitjançant un petit cap romboidal amb cauda ascendent; en la música de l’Edat Mitjana el petit cap acostuma a estar acolorit, mentre que en la del Renaixement és blanc. La seva pausa s’indica mitjançant un traç ascendent unit a una línia del pentagrama, que ocupa la meitat de l’espai immediatament superior. Al segle XVII el cap de la minima prengué forma arrodonida. Actualment, la figura resultant és denominada blanca als països llatins, mentre que en alguns de parla anglesa se la continua denominant minima.
f
Música