Estudià piano amb C. Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G. Balart i F. Pedrell. Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R. Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre (Barcelona, 1903). El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors. Dins la seva obra compositiva destaquen Tres danses orientals, Marxa fúnebre, Scherzo fantastico, la sarsuela El sant de l’oncle, melodies per a cant i piano i transcripcions de música de Wagner per a piano, violí i viola.