Miquel Llobet i Solés

(Barcelona, 1878 — Barcelona, 1938)

Guitarrista català.

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne. Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península. Fou a París on es donà a conèixer internacionalment. Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I. Albéniz, R. Viñes, M. Ravel, C. Debussy, F. Mompou i M. de Falla, entre d’altres. Aquest darrer compongué per a Llobet Homenaje ’Le tombeau de Claude Debussy'. També feu gires per la resta d’Europa i per Amèrica. En els seus concerts interpretà música original per a guitarra de compositors clàssics o contemporanis com H. Villa-Lobos o Lamote de Grignon, i transcripcions -fetes per ell i per F. Tàrrega- d’obres dels grans clàssics, de música tradicional catalana (destacant les seves Cançons populars catalanes les quals, segons Emili Pujol, denoten un gran coneixement de la pràctica harmònica del Romanticisme tardà) i de compositors contemporanis com I. Albéniz, E. Granados o M. de Falla. Els anys vint i trenta realitzà enregistraments per als segells Odeón i Parlophon, alguns amb la seva alumna argentina María Luisa Anido. Entre les seves composicions destaquen els preludis, les peces de saló i les variacions sobre un tema de Ferran Sor. Fou un dels més grans virtuosos de la guitarra i és considerat el responsable del desenvolupament de la tècnica moderna d’aquest instrument.