Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu. Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic. En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica. El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral. Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada. El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà també la "Revista de l’Orfeó Vigatà". Amb motiu de les noces d’or d’aquesta formació el 1953, el papa el nomenà prelat domèstic. Escriví obres corals profanes i religioses.