Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual. Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia. El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma. En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora. L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida. També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys. Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela: El as de bastos (1894), La nieta de Don Quijote (1896), Los criticones (1896), Las cigarreras (1897), Sin presumir de tío (1899), Mis dos maridos (1900), La barraca del Turia, Entre naranjos (1908), etc.