Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial; abans de la reforma litúrgica (1970) es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa. A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns. Un dels misereres més famosos és el de G. Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà (en exclusiva i amb prohibició expressa de publicar-lo i fer-ne còpies) fins el 1870. Destaquen també els misereres de Josquin Des Prés, Palestrina, T.L. de Victoria, J. Cererols, A. i D. Scarlati, W.A. Mozart i Ch. Gounod.
m
Música