Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París. El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre. Compaginà la carrera concertística amb la docència. Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp. Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano. Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera.