Montserrat Aparici i Isern

(Barcelona, 1 de desembre de 1938)

Mezzosoprano.

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia. Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore (1962). Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda, La forza del destino, Un ballo in maschera o La Gioconda, entre d’altres. Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la qual cosa li permeté cantar Il barbiere di Siviglia en la versió revisada d’Alberto Zedda, dirigida per ell mateix. També ha cantat arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, Alemanya, Holanda, Bèlgica i l’Iran. E

l seu repertori ha comprès autors com Verdi, Rossini, Puccini, Bellini, Hasse, Mascagni, Massenet o Bizet, a més de la cançó espanyola i francesa. Un cop retirada dels escenaris, inicià la seva tasca docent a la càtedra de cant de l’Acadèmia Marshall de Barcelona.