moviment contrari

m
Música

Relació que s’estableix entre dues veus que es desplacen simultàniament en direccions oposades; així, si una veu descendeix, l’altra ascendeix, i viceversa (ex.1).

Moviment contrari (exemple 1)

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt. D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica. També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals: així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per moviment contrari farà una 2a desc i una 5a asc (ex. 2a).

Moviment contrari (exemple 2)

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

La versió per moviment contrari d’un tram melòdic, que es coneix com a inversió, és un artifici característic en contextos imitatius (inversió). Per tal que la versió per moviment contrari preservi la magnitud dels intervals (i que, per tant, una 3a m asc es converteixi en una 3a m desc) s’haurà d’establir una correspondència determinada. Per exemple, si en do M es vol mantenir la distribució entre tons i semitons en la inversió, aquesta haurà de fer correspondre les notes com s’indica en l’exemple 2b. D’altra banda, és freqüent que la versió per moviment contrari presenti alteracions de context harmònic amb relació a la versió inicial i que suposi la inversió dels punts de tensió i distensió, ja que, per exemple, el punt més agut de la versió inicial es convertirà en el punt més greu de la versió per moviment contrari.