Es considera el moviment paral·lel com el que menys divergència entre les veus presenta i, per tant, el que menys afavoreix la independència entre les veus. En principi, la presència del moviment paral·lel pot originar 5es o 8es paral·leles que en l’àmbit de la teoria harmònica estan subjectes a restriccions (consonàncies paral·leles). Tanmateix, la presència d’un moviment paral·lel format per consonàncies imperfectes (3es o 6es que poden ser majors o menors alternativament sense que aquest fet afecti a la consideració del moviment com a paral·lel) és molt freqüent en la música tonal i suposa un enriquiment notable de la sonoritat. De fet, el doblament d’una melodia mitjançant un moviment paral·lel a distància de 3a és molt habitual en la música popular moderna.
m
Música
Moviment paral·lel
© Fototeca.cat/ Jesús Alises