El fenomen de la música ambiental no és nou, i només cal pensar en l’ús que des de fa segles s’ha fet de certes músiques militars o religioses. No obstant això, ha estat al llarg del segle XX que aquest tipus de música s’ha vist extremament potenciat gràcies als nous mitjans de reproducció sonora. La indústria de les músiques ambientals es nodreix generalment de melodies ja existents, tot i que sovint les adapta i modifica per a aquesta nova funció. El principal punt de partida de les músiques ambientals el constitueix l’anomenada música funcional o muzak, desenvolupada als EUA durant els anys trenta del segle XX. Es tracta d’una música ambiental difosa per mitjans electrònics i pensada per a augmentar els índexs de productivitat de fàbriques i empreses. La programació musical del muzak es basa en dos principis bàsics. Segons el primer, la música s’ha de sentir però sense induir a l’audició activa. El segon diu que s’ha d’aprofitar el valor estimulador de cada segment musical determinat per paràmetres com ara tempo, ritme, instrumentació i dimensions de l’orquestra.
Les funcions de les músiques ambientals poden ser força diverses: fer més agradable l’activitat que es realitza amb aquesta música de fons (treball a les oficines), augmentar la productivitat (fàbriques), anul·lar el silenci (passadissos del metro), proporcionar connotacions festives per a la venda (grans magatzems), exercir de reclam per als potencials clients d’un establiment, crear sensacions de familiaritat en un nou espai, etc. En el cas de les músiques ambientals, es tracta de composicions alliberades del ritual i dels marcs espacials i temporals que habitualment se’ls assigna (els concerts). Generalment defuig de manera tàcita la noció d’artista i d’obra artística autònoma. Però, d’altra banda, el fet que la música, presentada d’aquesta manera, mostri noves coordenades axiològiques i semàntiques, obre la possibilitat d’ésser reassumida amb aquestes particularitats també com a obra artística, una manera d’entendre el fet musical que té ja un important precedent en aquella musique d’ameublement d’Erik Satie. En els darrers temps no manquen compositors que recorren a aquesta particular manera d’entendre la música. Brian Eno, amb Ambient Music, en constitueix un cas ben significatiu. La seva Music for Airports, per exemple, fou concebuda amb la finalitat d’ambientar musicalment els aeroports.
Bibliografia
- Lanza, J.: Elevator music: A Surreal History of Muzak Easy-Listening, and other Moodsong, Picador, Nova York 1995