Música culta
La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret. Aquest últim és el concertino director de l'Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA), creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi. La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991. El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals. El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una big band. Al llarg de l’any se celebren diversos festivals musicals de renom internacional: Festival Internacional de Música de la Vall d’Ordino (1983), Festival Internacional de Jazz a les Escaldes i Engordany (1986), Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella (1990) i Festival Internacional de Música Narciso Yepes (1997). També hi ha certàmens musicals, com ara el concurs de piano Premi Principat d’Andorra i el Certamen Internacional de Cant Montserrat Caballé a Sant Julià de Lòria (1999). A Andorra hi ha una notable tradició coral. Entre els grups més prestigiosos hi ha el Cor de Petits Cantors d’Encamp (1991, des del 1993 anomenat Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra). També hi ha altres cors, com l’Orfeó Andorrà, la Coral Sant Antoni de la Massana, la Coral Rocafort i les Joves Veus de Sant Julià de Lòria.
Música tradicional
Les activitats agrícoles, ramaderes i també el contraban han marcat la temàtica i el caràcter de la música andorrana. Són característiques les cançons lligades a la collita i a la preparació de les fulles del tabac. Les festes, els rituals i els actes religiosos tenen el seu acompanyament musical. Hi ha una gran quantitat de goigs dedicats a la Mare de Déu de Meritxell, a sant Sebastià i a la Mare de Déu de Canòlic. Per Pasqua hi ha les caramelles, anomenades ’camarelles’ en diversos llocs d’Andorra. Algunes danses tradicionals, com el ball del porrer o el contrapàs del bou, han desaparegut. Entre les que encara són ballades hi ha la marratxa, el ball de Santa Anna, el contrapàs, la sardana i el ball de l’ossa. El ball de la marratxa, o morratxa, de compàs ternari i caràcter simbòlic, celebra la signatura dels Pariatges, un dels episodis clau de la història andorrana. El contrapàs, dansa difosa també per Catalunya, és acompanyat per un petit grup d’instruments (cornamusa, gralla, flabiol i tamborí) i alterna el compàs binari amb el ternari. Té un tempo lent i un aire cerimonial. El ball de Santa Anna de les Escaldes és la variant andorrana del ball pla. Es balla en parella i té un compàs ternari. El ball de l’ossa, on s’explica l’enfrontament entre l’home i l’os, es remunta a temps precristians i fins i tot preromans i ha estat relacionat amb la celebració de l’arribada de la primavera. També es representa El judici dels contrabandistes, on se simula un enfrontament entre un grup de contrabandistes i els carrabiners.
Bibliografia
- Albert, E.: El pessebre d’Engordany, ed. Barcino, Barcelona 1958
- Cants a Nostra Senyora de Meritxell protectora de Canillo i patrona del Principat d’Andorra, Unió proturisme de Canillo, Andorra 1987
- Perramon i Zapatero, F.: El ball de l’ossa d’Encamp a Andorra. Anàlisi d’un ritual de pas pirenaic, Institut d’Estudis Andorrans, Andorra 1993