Durant els segles XV i XVI esdevingué un dels centres financers i comercials més importants de tota l’Europa Occidental, cosa que afavorí el desenvolupament d’una rica activitat artística en tots els camps, incloent-hi la música. Anvers representà un paper molt destacat en la història de la música als Països Baixos. A mitjan segle XIX passà a formar part de Bèlgica.
Durant molt de temps l’església de Notre-Dame fou el centre de la vida musical de la ciutat, i la seva escola de cant adquirí una gran fama. Al segle XVI alguns grans compositors, com Johannes Ockeghem, Johannes Pullois, Jacques Barbireau i Jacob Obrecht, hi desenvoluparen la seva activitat. Els impressors de música prosperaren a l’Anvers de la segona meitat del segle XVI. Durant el segle següent l’escola de Notre-Dame decaigué. Anvers, però, esdevingué un centre important de fabricació de clavicèmbals. La família Ruckers, Jan Couchet, Dulcken i altres excel·liren en aquest art. Amb el segle XVIII arribà la revifalla de Notre-Dame com a centre musical, del qual sortiren compositors com Alphonse d’Eve, Willem de Fesch i Joseph-Hector Fiocco. Tots tres han deixat una notable producció de misses, motets i música instrumental. Pel que fa als organistes, cal esmentar Dieudonné Raick i Pieter Joseph van der Bosch. La Revolució Francesa va posar fi al predomini de l’Església en una gran quantitat d’activitats, entre les quals les musicals: destaca, en aquest aspecte, la pèrdua en el monopoli de l’educació musical per part de Notre-Dame al segle XIX; en contraposició, el 1842 fou fundada l’École de Musique de la Ville d’Anvers, a més d’altres centres laics d’educació musical. El compositor Peter Benoît, una de les grans figures del nacionalisme musical a Flandes, va contribuir a la creació del Koninklijk Vlaamsch Muziekconservatorium (1898). També pro-mogué festivals musicals, dirigí la Société de Musique i fou un dels protagonistes de la creació el 1893 de la Koninklijke Vlaamsche Opera. La Biblioteca del Conservatori s’ha anat enriquint al llarg dels anys i actualment conté una de les col·leccions musicals més completes de Bèlgica. Al Théâtre Royal (1853 -1933) triomfaren l’òpera francesa i les obres de compositors flamencs com el mateix P. Benoît i Albert Grisar, representants de l’escola nacionalista flamenca juntament amb altres músics com E. Wambach, F. Alpaerts i K. Candael.
La vida musical d’Anvers durant el segle XX ha estat i continua essent molt activa. L’activitat concertística és intensa al llarg de tot l’any, i el repertori comprèn des de música antiga fins a contemporània. El Festival de Flandes, celebrat anualment, té a Anvers un dels centres més importants. Altres festivals anuals són el Dagen van de Gitaar (1964), l’Antwerpse Bachdagen i el Middelheim Jazzfestival (1969). Els grups orquestrals són nombrosos: Philharmonie (1955), Consortium Antiquum (1964), Camerata Belgica (1967), Solisten van Antwerpen (1970), l’Antwerpse Philharmonie i l’Orquestra de l’Òpera. Pel que fa als cors destaquen els Bach-koor, Nieuw Ceciliakoor, Audite Nova, Arti Vocali i Singhet Saem.